Sóc en Markos. Amb K.
Markos amb K neix de les ganes de fer música per passar-ho bé. Després de molts anys vivint la música i les festes majors per Catalunya, em va néixer la necessitat de fer la meva pròpia música: música festiva, en català i pensada per cantar-la i ballar-la amb la gent.
La meva idea és molt senzilla: fer que quan soni Markos amb K comenci la festa. Vull ser el rei de la festa catalana, però sobretot vull que la gent senti que també forma part d'ella.
-
Soc de Bonavista
Soc de Bonavista, i des de ben petit la música ja formava part del meu dia a dia.
Al barri, amb uns amics, vaig començar a fer música i a crear les primeres cançons. Tenia quinze anys i, sense saber-ho, allò que havia començat com una afició acabaria convertint-se en la meva manera de viure.
Des d'aleshores no he parat de pujar a escenaris, cantar, tocar i viure la música des de molts llocs diferents.
He crescut entre música, orquestres i festes majors. I crec que tot el que he viscut durant aquests anys és el que, sense adonar-me'n, m'ha acabat portant fins a crear el que sóc ara.
-
Ximixanga i les primeres ràdios
«Ximixanga» va ser una de les primeres cançons que va començar a donar forma a tot el que volia fer amb aquest projecte.
Volia fer una cançó festiva, diferent i que tingués aquell punt que quan sona no et pots estar quiet. I vam acabar fent una barreja de ritmes llatins i electrònica que va començar a arribar molt més lluny del que m'esperava.
Va començar a sonar a ràdios i va arribar a molta gent, i això em va donar encara més confiança per continuar fent música i portar aquest projecte cada vegada més lluny.
-
Festuk
«Festuk» va néixer d'una cosa tan senzilla com una discussió sobre com es diu aquest fruit sec.
El que va començar com una broma es va convertir en una de les cançons més importants de la meva vida. «Festuk» és la meva primera cançó que ha superat el milió de reproduccions i ha arribat a moltíssima gent a través de ràdios, televisió, xarxes, festes i concerts.
A més, mitjans com TV3 i RAC105 l'han catalogat com una de les cançons de l'estiu del 2026, un reconeixement que em fa molta il·lusió. Gràcies a aquesta cançó vaig estar nominat a artista revelació dels premis RAC105 2026.
Però el millor de «Festuk» no són només els números. És veure una plaça sencera cantant-la. És veure que la gent se l'ha fet seva.
I viure això és una bogeria.
-
Una cançó meva a Eufòria
Que una cançó teva aparegui a «Eufòria» és una d'aquelles coses que no t'imagines quan comences.
De cop veus algú cantant una cançó que has escrit tu, en un dels programes musicals més importants de Catalunya, davant de tot el país.
Però, a més, vaig tenir l'oportunitat de viure una cosa encara més especial: escoltar-la i veure-la en directe al Palau Sant Jordi. Veure milers de persones vivint la teva cançó en un espai així és una sensació molt difícil d'explicar.
-
Jo, al Camp Nou
Hi ha escenaris que somies i n'hi ha que ni tan sols t'atreveixes a imaginar.
El Camp Nou és un d'aquests.
Després de tants anys fent música i festes majors, trobar-me allà, amb la meva música sonant en un estadi com aquell, va ser un d'aquells moments que necessites uns dies per entendre. Va ser una experiència única.
I la repercussió encara va anar més enllà de l'actuació. El vídeo d'aquell moment ha superat el milió de visualitzacions i ha arribat a moltíssima gent, generant una gran repercussió a les xarxes.
És difícil explicar-ho amb paraules, perquè hi ha moments que simplement els has de viure.
-
Ser fatxenda
«Fatxenda» és una cançó que representa molt bé com soc.
Per mi, ser un fatxenda no vol dir ser un xulo. És una actitud davant la vida: vestir-te com vols, fer el que et ve de gust, atrevir-te a ser tu mateix i no preocupar-te gaire pel que diran els altres.
Quan faig música, no vull estar pensant tota l'estona en què se suposa que hauria de fer un artista o en què pensarà la gent. Vull fer el que em representa, passar-m'ho bé i portar-ho a l'escenari.
«Fatxenda» és una cançó més dins d'aquest camí. Perquè, si una cosa tinc clara, és que encara queden moltes sorpreses i molt Markos per descobrir.
-
Acabar l'any a la Mercè
Tancar una gira a la Mercè, a Barcelona, és una manera molt bèstia d'acabar un any.
L'avinguda Maria Cristina plena de gent, l'escenari, les llums i tota aquella energia… i jo allà fent el que més m'agrada: música i festa.
Però sobretot em quedo amb una cosa: la gent.
Perquè una cançó pot ser teva quan l'escrius, però quan la gent se la canta, la balla i se la fa seva, passa a ser una mica de tots.
I això és el que vull aconseguir amb Markos amb K.
Et perdràs la pròxima festa?
Mira les dates
Clica una cançó.
